Pasturar ovelles i cabrits

Sempre l'he admirat, Bisbe Novell. Un prevere del dia, intel.ligent, valent i capaç de comunicar la fe amb arguments de pes.  El que vostè fa i diu no resulta indiferent. Sóc ovella del ramat de l'Església i escolto la veu dels meus pastors. 

Tot i així, deixi'm dir-li , si m'ho permet, que en veure'l amb la mitra i el bàcul parlant de política en l'homilia del diumenge passat em vaig desconcertar. 
No fa per Vostè. 

No tocava. Ni en la forma ni en el fons.

M'he entretingut a sentir bé tot el que va predicar.

Decep el discurs sobre la desobediència a la llei injusta.

No vull donar lliçons a un moralista de la seva alçada, però em permeto recordar-li que aquesta desobediència és permesa (fins i tot obligada) quan es tracta de matèries fonamentals e irrenunciables. L'autodeterminació, la independència és una aspiració i una opció d'organització territorial, no pas un dret inalienable com pot ser la vida i la llibertat. No hi ha color.

Per altra banda, la Constitució i l'Estatut del Parlament ,haurien de considerar-se lleis injustes? Són lleis que ens vam atorgar al seu moment i que s'han de respectar fins que no és canviïn per unes altres. Pacta sunt servanda...

Al sermó digué també:

 "- Els cristians no ens guiem per lleis positives. Si, en canvi per allò que és just, veritable i digne.-"

Te tota la raò.

En aquest sentit, i com a cristiana, li pregunto:

 És just que s'atropelli la veu i els drets d'altres, que també son part del poble català i que no combreguen amb els postulats separatistes? No ho és.

A què es refereix quan diu veritable?. Potser pense en cuatre veritats de Fe i de ben segur en la dignitat de tota persona. La resta- pràcticament tot-  és defensable i opinable.

I què és digne per Vostè? Digne és defensar els teus ideals- els que siguin- però mai no trepitjant, per la via dels fets, els ideals dels altres.

M'agradaría demanar-li que el diumenge que ve (i en endavant), parli de la capacitat de perdonar i de reconstruir les relacions trencades. Ens hauran d'animar a practicar la misericòrdia en ambdós costats. Això és el que ens cal.

Parli a les ovelles del seu ramat. Hi ha blanques, negres, fins i tot cabrits... però el Bisbe, el pastor, ha d'ocupar-se'n de totes i cadascuna. Ha d' ajudar-nos a viure l'esperit  de les benaurances que té poc a veure amb arengues polítiques. D’això ultim ja ens ocupem prou els laics. 

Parli de Déu, d’amor, de pau, respecte i bona convivència. És el que ens manca.